Al llarg de la història la humanitat ha comès greus errors i delictes contra altres humans, conflictes bèl·lics, persecucions polítiques i ètniques, violència social, de gènere, etc. Cap fase de la nostra història se’n salva d’això. Però ha sigut en l’edat Contemporània, concretament en els últims 100 anys, quan hem vist alguns dels esdeveniments de majors crueltat i brutalitat envers altres éssers humans. Les dues guerres mundials ens van portar desenes de milions de morts en un context bèl·lic per motiu irracionals, però el segle XX des del seu principi està tacat per greus genocidis ètnics com els soferts pel poble armeni, grec i sirià a Turquia o el coreà i xinès per part del Japó.

Aquest 27 de Gener, com fem cada any, commemorem el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust. L’Holocaust, portat a terme per l’Alemanya d’Adolf Hitler amb el suport de tot un seguit de governs filo-feixistes a Europa, ha significat un dels moments més foscos i durs de la història de la humanitat. Portat per tot un seguit d’idees racistes i ultranacionalistes que van portar a la realització d’un programa d’aniquilació sistemàtica i planejada de milions de persones a tot Europa amb l’únic motiu de la seva ètnia, ideologia o orientació sexual. Famílies senceres van ser forçades a abandonar les seves cases i pertinences, portades a camps de treball en condicions inhumanes; forçades, humiliades i torturades. Uns obligats a treballar fins a la mort en projectes militars de l’Alemanya nazi mentre altres van ser assassinats en massa de forma sistemàtica, sense cap possibilitat de defensa o salvació, buscant ser esborrats de la història.

Aquesta voràgine d’odi no va quedar limitada a les persones dels països en conflicte durant la segona guerra mundial. Milers d’espanyols, entre ells nombrosos catalans, que havien fugit de la destrucció i persecucions de la Guerra Civil espanyola com de les penúries de la postguerra, van veure’s atrapats per les forces nazis o filo-feixistes i deportats a camps de treball i extermini. L’estat franquista va mirar a un altre costat i va permetre la humiliació i tortura de 9.161 ciutadans espanyols i l’assassinat de fins a 4.427 d’aquests.

No ens enganyem. Amb l’alliberació dels camps de concentració (d’Auschwitz el 27 de gener de 1945, data que dóna aquest dia de commemoració) o els posteriors judicis de Nuremberg (on es va jutjar a part de la jerarquia nazi implicada en l’Holocaust) no van acabar els crims d’odi i els genocidis per motius ètnics o ideològics. Posteriorment a 1945, i fins i tot en l’actualitat, trobem molts genocidis. Les caòtiques i mal fetes descolonitzacions a l’Àfrica i el Sud-est asiàtic, els crims de la Guerra dels Balcans o els crims ideològics i ètnics de la Xina, o de Turquia actual són un recordatori que els crims comesos a l’Holocaust poden tornar a ocórrer als voltants i dins de les nostres societats modernes. La tendència a l’alça a Occident de moviments ultradretans amb un fort component nacionalista, fomenten discursos d’odi de tota mena haurien de ser un altre tret d’alarma dels perills de repetir els mateixos errors del passat.

El 27 de Gener ha de ser, per tant, un dia per al record de totes les víctimes que van sofrir aquesta trista i fosca fase de l’Holocaust i la història europea. Un dia de record i condemna dels greus crims que va organitzar el feixisme i la ultradreta a Europa, però sobre tot un record de la necessitat de continuar lluitant contra els moviments d’odi racial, ideològic i sexual per protegir-nos de repetir de nou els grans errors del passat en un present tan convuls.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here