Arriba el Dia Internacional de la Dona, data cabal pel moviment feminista, i com no pot ser d’una altra manera, també per la nostra organització.
Aquest any, fa seixanta-sis anys que milers de treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York van iniciar una protesta per lluitar pels seus drets i posar fi a les discriminacions i misèries que estaven patint. Van sortir al carrer sota el lema “Pa i roses“, i van donar el tret de sortida a una lluita que encara continua.
Aquest fet va marcar l’inici de les reivindicacions del 8 de març, fruit de tota la lluita realitzada segles enrere per la igualtat. Ho recordem perquè la nostra generació es deu a aquestes dones que marcaren l’inici d’una lluita transformadora que és imparable. Ara, tenim la responsabilitat no només d’avançar, sinó també, de fixar els avanços aconseguits.
Malauradament, els discursos de rebuig i resistència davant els avenços aconseguits per part de diferents grups polítics presents a les institucions, ens obliguen a estar més alerta que mai per no perdre tot allò que a tantes i tantes generacions els hi ha costat conquerir. Les dades demostren la necessitat de continuar atacant l’escletxa laboral, l’escletxa de gènere en l’educació i en tots els àmbits de la societat; per tant, no podem permetre discursos masclistes que atemptin contra els drets de la meitat de la població, perquè no som un col·lectiu, som la meitat de la població i com a tal, no volem més drets, volem la totalitat dels nostres drets.
Aquest any tenim una fita important pels i les socialistes, però també per les feministes, perquè des del món local es poden fer transformacions globals. El 28 de maig, necessitem omplir els ajuntaments de feminisme socialista, perquè gràcies als ajuntaments socialistes hem avançat en atenció a les dones, en conscienciació comunitària, en representació, en definitiva, en igualtat per les nostres veïnes.
Els reptes són molts i hem d’utilitzar aquest 8M per identificar-los per poder combatre’ls, però també volem fer d’aquest 8M una reivindicació de les fites aconseguides. En la darrera dècada s’ha avançat en matèria de representació femenina i paritat en accés a les institucions, especialment les locals, on gràcies a l’establiment de quotes, les regidores han passat de representar el 3% a ser el mínim 40%; queda clar que, tot i això, queda camí per arribar a la igualtat plena. En el cas d’alcaldesses la xifra és encara menys representativa, ja que estan presents només en el 21% del total d’alcaldies del país.
Necessitem determinació i passos decisius com l’anunciat pel president Pedro Sánchez. La futura llei de paritat en la política i en l’empresa privada significarà un assentament de la paritat en l’esfera pública y privada, trencant sostres de vidre que molts intenten fer més resistents. Un cop més es demostra que els governs socialistes trenquen sostres i conquereixen drets, perquè si som la meitat de la població, mereixem la meitat del poder.
El moviment feminista és transformador perquè ha de comportar canvis socials, i aquests canvis beneficien no només a les dones, sinó a tota la societat.
Aquest 8 de març, com cada any, la JSC sortirà al carrer, per reivindicar els nostres drets, la nostra història. Celebrem plegades que la lluita continua, que la transformació social i cultural és ja imparable. Sortirem al carrer amb l’orgull de ser la generació que avança fermament en la lluita contra l’escletxa salarial, sostres de vidre, per un avortament lliure, contra tota mena de violència masclista, per la igualtat d’accés a llocs de responsabilitats, en definitiva, per la igualtat en tots els àmbits de la nostra vida.
Sortim als carrers, siguem testimonis vius d’una lluita transformadora que és imparable!
JSC
