Avui, 22 de febrer commemorem el Dia Europeu per la Igualtat Salarial i per fer-ho volem mirar enrere per contextualitzar el moment en què ens trobem ara.
El primer impuls al nostre país en termes d’igualtat laboral va ser l’any 2007, amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, impulsant la Llei para la Igualtat Efectiva entre Homes i Dones, amb objectius i mesures específiques per avançar, destacant els Plans d’Igualtat en les empreses. Aquesta primera llei ens va fer avançar qualitativament, però en termes salarials i de llocs de responsabilitat, continuàvem sense canvis tangibles.
El següent impuls destacat ha vingut, un cop més, de la mà d’un govern socialista, aquest cop, el govern de Pedro Sánchez, fent polítiques d’igualtat laboral transversals, amb la pujada del Salari Mínim i la Reforma Laboral.
Amb el darrer govern socialista, l’SMI ha augmentat fins als 1080€. L’any 2019 pujava un 22,3%; a l’any 2020 la pujada va ser del 5,6€; l’any 2021 es va augmentar en 1,6% més; l’any 2022 amb l’augment d’un 3,6€ l’SMI arribava als 1000€. Aquest any l’augment situa a l’SMI en 1080€. Per què és tan important l’SMI per eliminar la bretxa? Perquè l’SMI afecta en un 55% més a les dones que als homes, ja que 6 de cada 10 perceptors de l’SMI són dones.
Una de les conseqüències directes de la Reforma Laboral, ha estat l’augment dels contractes indefinits, sent les dones i el col·lectiu jove les més beneficiades de la mesura, ja que eren els col·lectius amb feines més precàries i a qui la temporalitat afectava de forma més directa.
Tot i això, ara on ens trobem? Es calcula que a Espanya l’escletxa salarial és del 20%. Les dones seguim tenint menys oportunitats d’accés al mercat laboral i en unes condicions més precàries. Tot i la igualació dels permisos de paternitat i maternitat, encara la coresponsabilitat no es real i les empreses miren amb més recel la contractació d’una dona que la de un home.
Les jornades parcials i els diferents complements salarials, són els elements que més marquen aquesta escletxa salarial, ja que és aquí on quantitavament les dones ens veiem més afectades. Sumat a aquest fet, cal destacar els rols de gènere que malauradament segueixen existint en la societat patriarcal en la que ens trobem, que ens encasellen. Les cures encara tenen un major pes per les dones, cosa que ens provoca, encara a dia d’avui, una major dificultat per desenvolupar les carreres professionals en moltes ocasions.
El món del treball totalment estereotipat i una gran infravaloració de les feines més feminitzades, provoca una dificultat d’igualtat d’oportunitats.
A tot això, se suma un sostre de vidre que fa que el 66% dels llocs de responsabilitat estiguin ocupats per homes, per tant, creant una greu discriminació en la percepció dels salaris més alts en la majoria d’empreses, i una discriminació, en definitiva, en les trajectòries de les dones.
Estem donant passes decisives en el sistema per equiparar la feina i condicions entre homes i dones, però necessitem continuar incidint en les polítiques feministes en tots els àmbits de la vida per aconseguir revertir la situació.
Des de la JSC volem alçar la veu per trencar bretxes i sostres.
Per la igualtat real i efectiva!
Laura Garcia Manota
Viceprimera Secretària i Secretària de Feminisme de la JSC
